Per JUEZAS Y JUECES PARA LA DEMOCRACIA
El Tribunal Suprem ha dictat sentència del conegut com a “Procés” en què hi ha condemnes per delictes de sedició, malversació i desobediència. Es tracta d’una decisió d’indubtable transcendència històrica i només el temps permetrà establir el seu abast en la convivència democràtica i el funcionament institucional del nostre país.
Volem destacar, com a associació judicial, que el judici s’ha realitzat en
condicions de màxima transparència i garantint els drets de totes les parts. Referent a això s’ha practicat un ampli ventall de proves que han estat sotmeses a la contradicció estat valorades en la sentència per un tribunal la independència, imparcialitat i nivell tècnic del qual no són qüestionables. Cal assenyalar que en el nostre sistema judicial hi ha prous instruments per canalitzar la crítica jurídica a la sentència i els afectats i les afectades podran presentar els seus recursos davant del Tribunal Constitucional i davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, instàncies que tindran l’última paraula.
No s’ha d’oblidar que el dret és la garantia de la pau i que un ordre
constitucional és essencialment un sistema de límits i de garantia dels drets fonamentals. Una voluntat política no subjecta al dret atempta contra els principis d’un sistema constitucional i posa les bases de l’autoritarisme.
La crítica a les resolucions judicials és legítima i necessària en una societat
democràtica. El contrapunt d’aquesta llibertat és que no es coarti la independència judicial i es garanteixi que el tribunal que resol no es vegi condicionat per ingerències externes.
Ni el poder judicial ni el procediment penal són el marc més adequat per a
resoldre un problema d’aquesta transcendència històrica. Per aquesta raó, fem una crida al fet que, a partir d’aquest moment, es faci un esforç polític i social en la renovació del Pacte Constitucional vigent per aconseguir un marc de convivència que inclogui a persones que, tant a Catalunya com en altres parts de Espanya, mantinguin divergències sobre el model territorial de l’Estat.
EL SECRETARIAT